Texto en Catalán de la Ley

Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d’espais naturals, de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental
Tram. 200-00042/07

Aprovació: Ple del Parlament
Sessió núm. 88, 13.07.2006, DSPC-P 80
BOPC, 370, 24.07.2006. DOGC, 4690, 03.08.2006
PLE DEL PARLAMENT
El Ple del Parlament, en sessió tinguda el dia 13 de juliol de 2006, ha debatut el Dictamen de la Comissió de Política Territorial referent al Projecte de llei de modificació i de mesures en matèria de medi ambient (tram. 200-00042/07) i les esmenes reservades pels grups parlamentaris.
Finalment, el Ple del Parlament, en virtut del que estableix l’article 33.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i d’acord amb els articles 112 i 113 del Reglament del Parlament, ha aprovat la Llei de Catalunya següent:

Llei de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d’espais naturals, de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental

PREÀMBUL
Aquesta llei respon a la necessitat d’introduir un conjunt de modificacions puntuals en la legislació vigent en matèria de medi ambient.
La llei s’estructura en cinc capítols: el primer capítol és dedicat a la modificació de la Llei 22/2003, del 4 de juliol, de protecció dels animals i de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals; el segon, a la modificació de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d’espais naturals; el tercer, a la modificació de la Llei 9/1995, del 27 de juliol, d’accés motoritzat al medi natural; el quart, a l’establiment d’una sèrie de mesures amb relació al procediment d’avaluació d’impacte ambiental de projectes; i el cinquè és dedicat a la modificació de la Llei 4/2004, de l’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental. En conjunt, aquesta llei conté vint-i-un articles, quatre disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
El capítol primer inclou mesures relatives a la protecció dels animals. En concret, es modifiquen preceptes relatius als animals de companyia en allò que afecta la definició d’abandonament i pèrdua d’aquests animals i la configuració del Registre general d’animals de companyia, que s’articula com a sistema únic de gestió integrat de les dades identificadores dels animals per a fer més efectiu el control i la prevenció de l’abandonament d’animals de companyia.
Amb l’objectiu de reduir el nombre d’abandonaments, s’estableix l’obligatorietat d’esterilitzar els animals de companyia que són objecte de comercialització o transacció, amb excepcions que s’han d’establir per reglament.
També amb relació als abandonaments, i tenint en compte que en alguns municipis hi pot haver dificultats importants per a complir el que estableix l’article 11.1 de la Llei 22/2003, es preveu que el Govern pugui atorgar una pròrroga d’una durada màxima d’un any als municipis que ho sol•licitin, si presenten un pla en què es comprometen a assolir els objectius en aquest període de temps.
L’aplicació de la Llei 22/2003 ha posat de manifest diverses llacunes en la tipificació de les infraccions, que es resolen per mitjà d’aquesta llei. Igualment, s’ha considerat que calia modificar la competència per a la imposició de les sancions relatives a la fauna salvatge autòctona. Així mateix, es defineixen les activitats d’educació ambiental com a substitutives de les multes pecuniàries, sota determinades condicions, i s’estableix la imposició de multes coercitives com a mesura dissuasiva complementària a la sanció. Les disposicions addicionals estableixen que el Govern ha d’aprovar i dotar pressupostàriament programes per a la conscienciació en matèria de protecció dels animals.
Pel que fa a les espècies de fauna salvatge protegides, es modifica el llistat annex de la Llei 22/2003, s’unifiquen les diferents normatives per les quals s’amplien o s’anul•len les espècies protegides, es dóna un valor econòmic actualitzat a totes les espècies de fauna protegida, es faculta el Govern per a modificar per decret el barem de valoració introduït i es fa més clara la regulació dels fringíl•lids, que actualment suscita una gran confusió jurídica.
Les altres modificacions que hi ha en el capítol primer són de caràcter divers, com les que fan referència a l’autorització de l’ús de coles en condicions molt especials per al control de petites quantitats d’ocells. En aquest sentit, es remet a un futur reglament la determinació de les espècies susceptibles de captura i les condicions i els requisits aplicables. La resta de modificacions recuperen preceptes de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals, relatives a la captura del pinsà, els lliuraments d’exemplars a nuclis zoològics i altres centres, la modificació i ampliació del apartats 2 i 3 de l’article 30 de la llei esmentada i l’establiment del comís dels arts de caça o captura i dels instruments emprats, com a conseqüència accessòria a la comissió d’una infracció.
El capítol segon dóna resposta a la necessitat d’incorporar a la legislació catalana les figures de protecció de la natura recollides en la Directiva 92/423/CEE del Consell, del 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora salvatges, i en la Directiva 79/409/CEE del Consell, del 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació dels ocells salvatges, establint un procediment per llur designació i proposta, i també llur inclusió en el Pla d’espais d’interès natural.
D’altra banda, es fan les previsions normatives necessàries per a homogeneïtzar i agilitar la composició i les característiques dels òrgans rectors i gestors dels espais naturals de protecció especial adscrits al departament competent en matèria de medi ambient.
El capítol tercer conté els articles relatius a l’accés motoritzat al medi natural. S’hi estableix la possibilitat d’atorgar autoritzacions excepcionals per a persones amb mobilitat reduïda i per a persones que segueixen programes de tecnificació i alt rendiment esportiu. Aquest capítol també es refereix a la composició de les comissions consultives d’accés motoritzat al medi natural, obertes a la participació d’altres entitats, institucions o agents socials afectats. Així mateix, es determina que per mitjà de l’inventari comarcal de camins i pistes forestals es pot autoritzar la circulació per pistes i camins forestals d’una amplada superior a quatre metres, si es justifica degudament.
El capítol quart inclou algunes mesures relatives al procediment d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, necessàries i urgents per manca de legislació catalana en aquesta matèria, llevat de regulacions reglamentàries que han quedat molt desfasades arran de la modificació de les directives comunitàries i de la normativa bàsica estatal. D’una banda, s’atribueix la competència per a adoptar els acords i les decisions que estableix l’article 5.2 del Reial decret legislatiu 1302/1986, del 28 de juny, a la ponència ambiental a què fa referència la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental; i de l’altra, es fixa el termini en què s’ha d’adoptar la decisió sobre si un projecte dels previstos en l’annex 2 del Reial decret legislatiu 1302/1986, del 28 de juny, s’ha de sotmetre o no al procediment d’avaluació d’impacte ambiental; s’indica sumàriament la documentació que ha d’acompanyar la proposta, i es fixa el termini en què s’ha d’emetre la declaració d’impacte ambiental.
Finalment, en el capítol cinquè s’estableix una pròrroga d’un any perquè les activitats incloses en l’annex 2.2 de la Llei 3/1998 puguin fer llur procés d’adequació, el qual, segons la Llei 4/2004, ha d’haver finalitzat abans de l’1 de gener de 2007.
En les disposicions addicionals, entre altres qüestions, s’estableix un règim d’ajuts tècnics i econòmics perquè les corporacions locals puguin executar les tasques que els encomana la Llei 22/2003.
CAPÍTOL I. MODIFICACIÓ DE LA LLEI 22/2003, DEL 4 DE JULIOL, DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS, I DE LA LLEI 3/1988, DEL 4 DE MARÇ, DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS

ARTICLE 1. MODIFICACIÓ DE L’ARTICLE 9 DE LA LLEI 22/2003, RELATIVA AL CONTROL DE POBLACIONS D’ANIMALS
Es modifica l’apartat 2 de l’article 9 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:
«2. Es prohibeix l’ús de coles o substàncies enganxoses com a mètode per a controlar animals vertebrats, excepte l’ús del vesc, amb l’autorització prèvia del departament competent en matèria de medi ambient, per a la captura de petites quantitats d’ocells, en condicions estrictament controlades i de manera selectiva. S’han de determinar per reglament les espècies d’ocells susceptibles de captura i les condicions i requisits aplicables. Excepcionalment, es poden utilitzar substàncies enganxoses per al control de plagues de rosegadors si per qüestions sanitàries, de seguretat o d’urgència se’n justifica la necessitat i sempre que aquesta activitat no pugui afectar cap espècie protegida ni el medi natural. Aquesta activitat només pot ésser duta a terme per personal professional, en llocs tancats i adoptant les mesures adequades per a evitar al màxim el patiment de l’animal.»
ARTICLE 2. MODIFICACIONS DELS ARTICLES 3, 17 I 30 DE LA LLEI 22/2003, RELATIVES A L’ABANDONAMENT D’ANIMALS
1. Es modifica la lletra g de l’article 3 de la Llei 22/2003, que resta redactada de la manera següent:
«g) Animal abandonat: és l’animal de companyia que no va acompanyat de cap persona ni duu cap identificació del seu origen o de la persona que n’és propietària o posseïdora. També tenen la consideració d’abandonats els casos establerts per l’article 17.3.»
2. Els animals de companyia que són objecte de comercialització o transacció han d’ésser esterilitzats, excepte en els casos que s’estableixin per reglament. El reglament també ha de regular com han d’ésser els procediments d’esterilització perquè tinguin els mínims efectes fisiològics i de comportament en l’animal.
3. Es modifica l’apartat 3 de l’article 17 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:
«3. Si l’animal porta identificació, l’ajuntament o, si escau, l’entitat supramunicipal corresponent ha d’avisar, per mitjà de la notificació oportuna, la persona propietària o posseïdora, que té un termini de vint dies per a recuperar-lo i abonar prèviament totes les despeses originades. Transcorregut aquest termini, si la persona propietària o posseïdora no ha recollit l’animal, aquest es considera abandonat i pot ésser cedit, acollit temporalment o adoptat, efectes que han d’haver estat advertits en la notificació esmentada.»
4. S’afegeix una lletra, la x, a l’apartat 2 de l’article 30 de la Llei 22/2003, amb el text següent:
«x) No comunicar, la persona propietària o posseïdora, la desaparició d’un animal de companyia.»
ARTICLE 3. MODIFICACIÓ DE L’ARTICLE 6 DE LA LLEI 22/2003, RELATIVA A PROHIBICIONS
Es modifica la lletra d de l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 22/2003, que resta redactada de la manera següent:
«d) Atraccions firals giratòries amb animals vius lligats i altres d’assimilables.»
ARTICLE 4. MODIFICACIONS DELS ARTICLES 13, 14 I 15 DE LA LLEI 22/2003, RELATIVES AL REGISTRE GENERAL D’ANIMALS DE COMPANYIA
1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 13 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:
«2. Els veterinaris que portin a terme vacunacions i tractaments de caràcter obligatori han de dur un arxiu amb la fitxa clínica dels animals atesos, el qual ha d’estar a disposició de les administracions que ho requereixin per a portar a terme actuacions dins llur àmbit competencial. Els veterinaris han d’informar la persona propietària o posseïdora de l’obligatorietat d’identificar el seu animal en el cas que pertanyi a una espècie d’identificació obligatòria i no estigui identificat, i també de l’obligatorietat de registrar-lo en el cens del municipi on resideixi habitualment l’animal o en el Registre general d’animals de companyia.»
2. Es modifica l’article 14 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:
«Article 14. Registre general d’animals de companyia i censos municipals.
»1. Es crea el Registre general d’animals de companyia, que és gestionat pel departament competent en matèria de medi ambient. El Registre general és únic i és constituït pel conjunt de dades d’identificació dels censos municipals d’animals de companyia que estableix l’apartat 2.
»2. Els ajuntaments han de portar un cens municipal d’animals de companyia en el qual s’han d’inscriure els gossos, els gats i les fures que resideixen de manera habitual al municipi. Al cens han de constar les dades d’identificació de l’animal, les dades de la persona posseïdora o propietària i altres dades que s’estableixin per reglament.
»3. La persona propietària o posseïdora d’un gos, un gat o una fura té un termini de tres mesos des del naixement de l’animal i de trenta dies des de la data d’adquisició de l’animal, el canvi de residència, la mort de l’animal o la modificació d’altres dades incloses en el cens, per a comunicar-ho al cens municipal o al Registre general. Prèviament a la inscripció en el cens municipal o en el Registre general, cal haver dut a terme la identificació de forma indeleble de l’animal.
»4. Els censos municipals i el Registre general s’elaboren seguint criteris de compatibilitat informàtica d’acord amb les directrius elaborades pel departament competent en matèria de medi ambient.
»5. El departament competent en matèria de medi ambient estableix un sistema informàtic de gestió única del Registre general compatible amb els censos municipals i amb els de les institucions privades que ho demanin. Aquest sistema informàtic s’ha de regir pels principis d’eficiència, eficàcia, unitat, coordinació, gestió ordenada i servei públic i ha de facilitar la gestió a les administracions locals.
»6. El Registre general d’animals de companyia pot ésser gestionat directament pel departament competent en matèria de medi ambient o bé mitjançant l’encàrrec de gestió, d’acord amb les condicions i els requisits establerts per la legislació vigent.
»7. Els gossos, els gats i les fures han de portar d’una manera permanent pels espais o les vies públiques una placa identificadora o qualsevol altre mitjà adaptat al collar en què han de constar el nom de l’animal i les dades de la persona que n’és posseïdora o propietària.
»8. Les persones propietàries o posseïdores d’animals de companyia estan obligades a comunicar la desaparició de l’animal a l’ajuntament on estigui censat en un termini de quaranta-vuit hores, de manera que en quedi constància.
»9. El Registre general d’animals de companyia és públic i hi pot accedir tothom que ho sol•liciti, d’acord amb el procediment i els criteris establerts en la legislació sobre el procediment administratiu i en la normativa sobre protecció de dades.»
3. Es modifica l’apartat 2 i s’afegeix un apartat, el 2 bis, a l’article 15 de la Llei 22/2003, que resten redactats de la manera següent:
«2. La persona o l’entitat responsable de la identificació de l’animal ha de lliurar a la persona posseïdora de l’animal un document acreditatiu en què constin les dades de la identificació establertes per l’article 14.2. Així mateix, ha de comunicar les dades de la identificació al Registre general d’animals de companyia en el termini de vint dies, a comptar de la identificació.
»2 bis. Les persones propietàries o posseïdores d’animals de companyia que provinguin d’altres comunitats autònomes o de fora de l’Estat i que esdevinguin residents a Catalunya han de validar-ne la identificació i registrar-los d’acord amb el procediment que s’estableixi per reglament.»
4. Es modifica l’apartat 3 de l’article 15 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:
«3. La identificació dels gossos, els gats i les fures constitueix un requisit previ i obligatori per a fer qualsevol transacció de l’animal i ha de constar en qualsevol document que hi faci referència. Qualsevol transacció duta a terme sense que hi consti la identificació de l’animal és nul•la i es té per no feta. La nul•litat de la transacció no eximeix la persona posseïdora de les responsabilitats que li puguin correspondre.»
5. Es modifica l’apartat 4 de l’article 15 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:
«4. S’ha d’establir per reglament la necessitat d’identificar obligatòriament altres espècies d’animals per raó de llur protecció, per raons de seguretat de les persones o béns o per raons ambientals o de control sanitari.»
ARTICLE 5. MODIFICACIONS DELS ARTICLES 26, 30, 31 I 34 DE LA LLEI 22/2003, ADDICIÓ D’UN ARTICLE A LA LLEI 22/2003 I MODIFICACIÓ DE L’ARTICLE 21 DE LA LLEI 3/1988, RELATIVES A LA FAUNA SALVATGE
1. Es modifica l’apartat 4 de l’article 26 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:
«4. Les espècies de la fauna autòctona que inclou l’annex es declaren protegides a Catalunya. Se’n prohibeix la caça, la captura, la tinença, el tràfic o el comerç, la importació i l’exhibició pública, tant dels exemplars adults com dels ous o les cries, i també de les parts o restes, llevat dels supòsits especificats per reglament. Aquesta prohibició afecta tant les espècies vives com les dissecades i tant l’espècie com els tàxons inferiors.»
2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 34 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:
«1. La imposició de qualsevol sanció establerta per aquesta llei no exclou la valoració de l’exemplar en el cas que es tracti de fauna protegida, la responsabilitat civil i l’eventual indemnització de danys i perjudicis que puguin correspondre a la persona sancionada, inclosa la reparació dels danys mediambientals causats. Les espècies de fauna protegida, indicades en l’annex, tenen el valor econòmic següent:
»A: 6.000 euros
»B: 2.000 euros
»C: 300 euros
»D: 100 euros
»El valor econòmic per la mort o la irrecuperabilitat de qualsevol exemplar d’espècie de vertebrat salvatge no cinegètic, exceptuant els rosegadors no protegits i els peixos, llevat dels supòsits autoritzats, és, com a mínim, la determinada per a la categoria D. A les espècies salvatges de presència accidental o ocasional a Catalunya que no tinguin un origen provocat per l’home se’ls aplica el valor econòmic de la categoria C.»
3. Es modifica l’apartat 6 de l’article 21 de la Llei 3/1988, que resta redactat de la manera següent:
«6. Excepcionalment, d’acord amb el que s’estableixi per reglament, es pot autoritzar la captura en viu, la tinença i l’exhibició pública de mascles de pinsà (Fringilla coelebs), cadernera (Carduelis carduelis), verdum (Carduelis chloris) i passerell (Carduelis cannabina) per a activitats tradicionals destinades a concursos de cant, sempre que les dites activitats no comportin un detriment per a les poblacions d’aquestes espècies. Es prohibeix la captura, la tinença i l’exhibició pública de femelles de les dites espècies.»
4. S’afegeix un article, el 26 bis, a la Llei 22/2003, amb el text següent:
«Article 26 bis. Lliuraments a nuclis zoològics i altres centres
»Es faculta el departament en matèria de medi ambient perquè lliuri a nuclis zoològics o a altres centres exemplars vius irrecuperables per a la natura, amb finalitats científiques o educatives, o exemplars dissecats o llurs parts, de les espècies protegides de la fauna salvatge autòctona recollides en l’annex d’aquesta llei, tant si provenen de comisos com directament de la natura.»
5. Es modifica la lletra m de l’apartat 2 de l’article 30 de la Llei 22/2003, que resta redactada de la manera següent:
«m) Tenir espècies incloses en l’annex amb la categoria D, i també parts, ous, cries o productes obtinguts a partir d’aquests exemplars, llevat dels casos reglamentats o autoritzats.»
6. S’afegeix una lletra, l’r bis, a l’apartat 3 de l’article 30 de la Llei 22/2003, amb el text següent:
«r bis) Practicar la caça, la captura en viu, el comerç, l’exhibició pública i la taxidèrmia d’exemplars de les espècies incloses en l’annex amb la categoria D, i també de parts, d’ous, de cries o de productes obtinguts a partir d’aquests exemplars, llevat dels casos reglamentats o autoritzats.»
7. S’afegeix una lletra, la y bis, a l’apartat 3 de l’article 30 de la Llei 22/2003, amb el text següent:
«y bis) Posseir o fer servir arts de caça o captura prohibits, o comerciar-hi, dels especificats en l’annex 3 del Reial decret 1095/1989, del 8 de setembre, pel qual es declaren les espècies de caça i pesca i s’estableixen les normes per a llur protecció, o bé en la norma que el substitueixi, llevat dels casos reglamentats o autoritzats.»
8. Es modifica l’apartat 5 de l’article 31 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:
«5. Les persones que disposen d’aquestes autoritzacions excepcionals, en el cas d’ésser sancionades per l’incompliment d’alguns dels termes o normatives en aquesta matèria, han d’ésser inhabilitades per a l’activitat a què fa referència l’apartat 4 per un període d’un any a cinc anys.»
ARTICLE 6. MODIFICACIONS DELS ARTICLES 30, 31, 32, 37 I 38 DE LA LLEI 22/2003, RELATIVES AL RÈGIM SANCIONADOR
1. Es modifica la lletra k de l’apartat 2 de l’article 30 de la Llei 22/2003, que resta redactada de la manera següent:
«k) No tenir actualitzat el llibre de registre oficial establert per als nuclis zoològics i per a les institucions, els tallers i les persones que practiquen activitats de taxidèrmia, o no tenir-lo diligenciat per l’administració competent.»
2. Es modifica la lletra n de l’apartat 2 de l’article 30 de la Llei 22/2003, que resta redactada de la manera següent:
«n) Practicar la caça, la captura o el comerç de qualsevol exemplar d’espècie de fauna vertebrada autòctona no protegida, llevat dels supòsits reglamentats.»
3. Es modifica la lletra b de l’apartat 3 de l’article 30 de la Llei 22/2003, que resta redactada de la manera següent:
«b) No tenir el llibre de registre oficial establert per als nuclis zoològics i per a les institucions, els tallers i les persones que practiquen activitats de taxidèrmia, o no tenir-lo diligenciat per l’administració competent.»
4. S’afegeix una lletra, la z bis, a l’apartat 3 de l’article 30 de la Llei 22/2003, amb el text següent:
«z bis) Incomplir l’obligatorietat d’esterilitzar els animals de companyia en els supòsits determinats legalment.»
5. Es modifica l’apartat 2 de l’article 31 de la Llei 22/2003, del 4 de juliol, que resta redactat de la manera següent:
«2. La imposició de la multa pot comportar el comís dels animals objecte de la infracció, sens perjudici de l’aplicació del comís preventiu que es pot determinar a criteri de l’autoritat actuant en el moment de l’aixecament de l’acta d’inspecció o la denúncia. La imposició de la multa també comporta, en tots els casos, el comís dels arts de caça o captura i dels instruments amb què s’ha dut a terme, els quals poden ésser retornats a la persona propietària un cop abonada la sanció, llevat que es tracti d’arts de caça o captura prohibits.»
6. Es modifica l’apartat 4 de l’article 32 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:
«4. En el cas de comissió, per primer cop, d’infraccions de caràcter lleu, es poden dur a terme actuacions d’educació ambiental, de prestació de serveis de caràcter cívic en benefici de la comunitat relacionades amb la protecció dels animals, o d’advertiment, sense que calgui iniciar un procediment sancionador, llevat de les infraccions comeses en matèria de fauna autòctona, en les quals sempre s’ha d’iniciar l’expedient sancionador corresponent. D’acord amb el que s’estableix per reglament, el Govern pot estendre les dites actuacions d’educació ambiental o de prestació d’activitats de caràcter cívic en benefici de la comunitat relacionades amb la protecció dels animals a qualsevol infractor, sigui quina sigui la infracció comesa i, si escau, la sanció imposada, com a mesura específica complementària de reeducació i de conscienciació en el respecte per la natura i els animals.»
ARTICLE 7. Es modifica l’apartat 1 de l’article 37 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:
«1. La imposició de les sancions establertes per la comissió de les infraccions tipificades per aquesta llei correspon:
»a) En el cas de les infraccions relatives a la fauna salvatge autòctona:
»Primer. Al director o directora dels serveis territorials del departament competent en matèria de medi ambient, si es tracta d’infraccions lleus o greus.
»Segon. Al conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient, si es tracta d’infraccions molt greus.
»b) En el cas de la resta d’infraccions:
»Primer. Als alcaldes dels municipis de 5.000 habitants o més, si es tracta d’infraccions lleus comeses en el terme municipal.
»Segon. Al director o directora dels serveis territorials del departament competent en matèria de medi ambient, si es tracta d’infraccions lleus comeses en municipis de menys de 5.000 habitants, i també si es tracta d’infraccions greus.
»Tercer. Al conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient, si es tracta d’infraccions molt greus.»
8. S’afegeix un article, el 38, a la Llei 22/2003, amb el text següent:
«Article 38. Multes coercitives
»1. Si la persona que hi està obligada no compleix les obligacions establertes per aquesta llei, l’autoritat competent la pot requerir perquè, en un termini suficient, ho faci, amb l’advertiment que, en el cas contrari, se li imposarà una multa coercitiva amb assenyalament de quantia, si escau, i fins a un màxim de 500 euros, sens perjudici de les sancions aplicables.
»2. En cas d’incompliment, l’autoritat competent pot dur a terme requeriments successius fins a un màxim de tres. En cada requeriment la multa coercitiva pot ésser incrementada del 20% respecte de la multa acordada en el requeriment anterior.
»3. Els terminis concedits han d’ésser suficients per a poder dur a terme la mesura de què es tracti i per a evitar els danys que es puguin produir si no s’adopta la mesura en el temps corresponent.»
ARTICLE 7. MODIFICACIÓ DE LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL SISENA DE LA LLEI 22/2003
Es modifica la disposició addicional sisena de la Llei 22/2003, que resta redactada de la manera següent:
«Sisena. Pràctica de la pesca esportiva amb peix viu
»Sens perjudici del que disposa l’article 22.4 de la Llei 3/1988, es pot autoritzar la pràctica de la modalitat de pesca esportiva amb peix viu, restringida a les espècies que s’estableixin per reglament.»
ARTICLE 8. ADDICIÓ D’UNA DISPOSICIÓ ADDICIONAL A LA LLEI 22/2003
S’afegeix una disposició addicional, la novena, a la Llei 22/2003, amb el text següent:
«Novena. Modificació del barem de valoració i de les categories per espècie
»Es faculta el Govern per a modificar per decret el barem de valoració establert per l’article 34.1, i també, en funció de l’evolució de les poblacions, la categoria per espècie que recull l’annex.»
ARTICLE 9. MODIFICACIÓ DE L’ANNEX DE LA LLEI 22/2003
Es modifica l’annex de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:
«Annex
»Espècies protegides de la fauna salvatge autòctona
»Categoria
»a) Vertebrats
»Mamífers
»Insectívors
C Rata mesquera Talpidae (Galemys pyrenaicus)
D Eriçó clar Erinaceidae (Aethechinus algirus)
D Eriçó fosc Erinaceidae (Erinaceus europaeus)
D Musaranya d’aigua mediterrània Soricidae (Neomys anomalus)
D Musaranya d’aigua pirinenca Soricidae (Neomys fodiens)
D Musaranya de Millet Soricidae (Sorex coronatus)
»Microquiròpters
C Ratapinyada gran de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum)
C Ratapinyada petita de ferradura (Rhinolophus hipposideros)
C Ratapinyada mediterrània de ferradura (Rhinolophus euryale)
C Ratapinyada mitjana de ferradura (Rhinolophus mehelyi)
C Ratapinyada de Bechtein (Myotis bechteinii)
C Ratapinyada orelluda gran o de musell gran (Myotis myotis)
C Ratapinyada orelluda mitjana o de musell agut (Myotis blythii)
C Ratapinyada de Natterer (Myotis nattereri)
C Ratapinyada d’orelles dentades (Myotis emarginata)
C Ratapinyada de peus grans (Myotis capaccinii)
C Ratapinyada d’aigua (Myotis daubentonii)
C Ratapinyada de bigotis (Myotis mystacinus)
D Ratapinyada comuna (Pipistrellus pipistrellus)
D Ratapinyada comuna nana (Pipistrellus pipistrellus pygmaeus)
C Ratapinyada de Nathusius (Pipistrellus nathusii)
D Ratapinyada de vores clares (Pipistrellus kuhlii)
D Ratapinyada muntanyenca (Hypsugo savii)
D Ratapinyada dels graners (Eptesicus serotinus)
C Ratapinyada de bosc (Barbastella barbastellus)
D Ratapinyada orelluda septentrional (Plecotus auritus)
D Ratapinyada grisa (Plecotus austriacus)
C Ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii)
C Ratapinyada de cua llarga (Tadarida teniotis)
C Ratapinyada nocturna petita (Nyctalus leisleri)
C Ratapinyada nocturna gegant (Nyctalus lasiopterus)
C Ratapinyada nocturna mitjana (Nyctalus noctula)
»Rosegadors
D Esquirol Esciuridae (Sciurus vulgaris)
D Talpó pirinenc Microtidae (Microtus pyrenaicus)
D Talpó de tartera Microtidae (Microtus nivalis)
D Liró gris Gliridae (Glis glis)
D Rata d’aigua (Arvicola sapidus)
»Carnívors
A Ós bru Ursidae (Ursus arctos)
A Llúdriga comuna europea Mustelidae (Lutra lutra)
A Visó europeu Mustelidae (Mustela lutreola)
B Turó Mustelidae (Mustela putorius)
B Ermini Mustelidae (Mustela erminea)
D Mostela (Mustela nivalis)
B Marta Mustelidae (Martes martes)
B Gat fer o gat salvatge Felidae (Felis silvestris)
A Linx boreal Felidae (Lynx lynx)
A Linx ibèric Felidae (Lynx pardina)
»Fòcids
A Vell marí o foca mediterrània Phocidae (Monachus monachus)
A Cetacis (totes les espècies presents a Catalunya)
»Ocells
»Anseriformes
B Ànec canyella Anatidae (Tadorna ferruginea)
C Ànec blanc Anatidae (Tadorna tadorna)
A Xarxet mabrenc Anatidae (Marmaronetta angustirostris)
C Morell buixot Anatidae (Aythya marila)
B Morell xocolater Anatidae (Aythya nyroca)
C Èider Anatidae (Somateria mollissima)
C Ànec glacial Anatidae (Clangula hyemalis)
C Ànec negre Anatidae (Melanitta nigra)
C Ànec fosc Anatidae (Melanitta fusca)
C Morell d’ulls grocs Anatidae (Bucephala clangula)
C Bec de serra petit Anatidae (Mergus albellus)
C Bec de serra mitjà Anatidae (Mergus serrator)
C Bec de serra gros Anatidae (Mergus merganser)
A Ànec capblanc Anatidae (Oxyura leucocephala)
»Gal•liformes
B Perdiu blanca Tetraonidae (Lagopus muta)
A Gall fer Tetraonidae (Tetrao urogallus)
»Gaviformes
C Calàbria petita Gaviidae (Gavia stellata)
C Calàbria agulla Gaviidae (Gavia arctica)
C Calàbria grossa Gaviidae (Gavia immer)
»Podicipediformes
C Cabusset Podicipedidae (Tachybaptus ruficollis)
C Cabussó emplomallat Podicipedidae (Podiceps cristatus)
C Cabussó orellut Podicipedidae (Podiceps auritus)
C Cabussó collnegre Podicipedidae (Podiceps nigricollis)
»Procel•lariformes
B Baldriga cendrosa Procellariidae (Calonectris diomedea)
C Baldriga grisa Procellariidae (Puffinus griseus)
A Baldriga balear Procellariidae (Puffinus mauretanicus)
B Baldriga mediterrània Procellariidae (Puffinus yelkouan)
B Ocell de tempesta Hydrobatidae (Hydrobates pelagicus)
»Pelecaniformes
C Corb marí emplomallat Phalacrocoracidae (Phalacrocorax aristotelis)
C Mascarell Sulidae (Morus bassanus)
»Ciconiformes
A Bitó comú Ardeidae (Botaurus stellaris)
C Martinet menut Ardeidae (Ixobrychus minutus)
C Martinet de nit Ardeidae (Nycticorax nycticorax)
C Martinet ros Ardeidae (Ardeola ralloides)
D Esplugabous Ardeidae (Bubulcus ibis)
D Martinet blanc Ardeidae (Egretta garzetta)
B Agró blanc Ardeidae (Egretta alba)
C Bernat pescaire Ardeidae (Ardea cinerea)
B Agró roig Ardeidae (Ardea purpurea)
B Cigonya negra Ciconiidae (Ciconia nigra)
B Cigonya blanca Ciconiidae (Ciconia ciconia)
B Capó reial Threskiornithidae (Plegadis falcinellus)
B Becplaner Threskiornithidae (Platalea leucorodia)
B Flamenc Phoenicopteridae (Phoenicopterus roseus)
»Accipitriformes (rapinyaires diürns)
B Àguila pescadora Pandionidae (Pandion haliaetus)
C Aligot vesper Accipitridae (Pernis apivorus)
B Esparver d’espatlles negres Accipitridae (Elanus caeruleus)
C Milà negre Accipitridae (Milvus migrans)
B Milà reial Accipitridae (Milvus milvus)
A Trencalòs Accipitridae (Gypaetus barbatus)
B Aufrany Accipitridae (Neophron percnopterus)
B Voltor comú Accipitridae (Gyps fulvus)
A Voltor negre Accipitridae (Aegypius monachus)
C Àguila marcenca Accipitridae (Circaetus gallicus)
B Arpella (vulgar) Accipitridae (Circus aeruginosus)
B Arpella pàl•lida Accipitridae (Circus cyaneus)
B Esparver cendrós Accipitridae (Circus pygargus)
C Astor Accipitridae (Accipiter gentilis)
C Esparver (vulgar) Accipitridae (Accipiter nisus)
C Aligot (comú) Accipitridae (Buteo buteo)
C Aligot calçat Accipitridae (Buteo lagopus)
B Àguila daurada Accipitridae (Aquila chrysaetos)
B Àguila calçada Accipitridae (Hieraaetus pennatus)
A Àguila cuabarrada Accipitridae (Hieraaetus fasciatus)
»Falconiformes (rapinyaires diürns)
B Xoriguer petit Falconidae (Falco naumanni)
C Xoriguer (comú) Falconidae (Falco tinnunculus)
B Falcó cama-roig Falconidae (Falco vespertinus)
C Esmerla Falconidae (Falco columbarius)
C Falcó mostatxut Falconidae (Falco subbuteo)
B Falcó de la reina Falconidae (Falco eleonorae)
B Falcó pelegrí Falconidae (Falco peregrinus)
»Gruïformes
C Rascló Rallidae (Rallus aquaticus)
C Polla pintada Rallidae (Porzana porzana)
C Rascletó Rallidae (Porzana parva)
B Rasclet Rallidae (Porzana pusilla)
B Guatlla maresa Rallidae (Crex crex)
D Polla blava Rallidae (Porphyrio porphyrio)
B Fotja banyuda Rallidae (Fulica cristata)
B Grua (vulgar) Gruidae (Grus grus)
B Sisó Otitidae (Tetrax tetrax)
»Caradriformes
B Garsa de mar Haematopodidae (Haematopus ostralegus)
C Cames llargues Recurvirostridae (Himantopus himantopus)
C Bec d’alena Recurvirostridae (Recurvirostra avosetta)
C Torlit Burhinidae (Burhinus oedicnemus)
B Perdiu de mar Glareolidae (Glareola pratincola)
C Corriol petit Charadriidae (Charadrius dubius)
C Corriol gros Charadriidae (Charadrius hiaticula)
C Corriol camanegre Charadriidae (Charadrius alexan-drinus)
B Corriol pit-roig Charadriidae (Eudromias morinellus)
C Daurada grossa Charadriidae (Pluvialis apricaria)
C Pigre (gris) Charadriidae (Pluvialis squatarola)
C Territ gros Scolopacidae (Calidris canutus)
C Territ tresdits Scolopacidae (Calidris alba)
C Territ menut Scolopacidae (Calidris minuta)
C Territ de Temminck Scolopacidae (Calidris temminckii)
C Territ becllarg Scolopacidae (Calidris ferruginea)
C Territ variant Scolopacidae (Calidris alpina)
C Batallaire Scolopacidae (Philomachus pugnax)
C Becadell sord Scolopacidae (Lymnocryptes minima)
C Becadell gros Scolopacidae (Gallinago media)
C Tètol cuanegre Scolopacidae (Limosa limosa)
C Tètol cuabarrat Scolopacidae (Limosa lapponica)
C Polit cantaire Scolopacidae (Numenius phaeopus)
C Becut Scolopacidae (Numenius arquata)
C Gamba roja pintada Scolopacidae (Tringa erythropus)
C Gamba roja (vulgar) Scolopacidae (Tringa totanus)
C Siseta Scolopacidae (Tringa stagnatilis)
C Gamba verda Scolopacidae (Tringa nebularia)
C Xivita Scolopacidae (Tringa ochropus)
C Valona Scolopacidae (Tringa glareola)
C Xivitona (vulgar) Scolopacidae (Actitis hypoleucos)
C Remena-rocs Charadriidae (Arenaria interpres)
C Escuraflascons becfí Phalaropodidae (Phalaropus lobatus)
C Escuraflascons becgròs Phalaropodidae (Phalaropus fulicarius)
C Paràsit cuaample Stercorariidae (Stercorarius pomarinus)
C Paràsit cuapunxegut Stercorariidae (Stercorarius parasiticus)
C Paràsit cuallarg Stercorariidae (Stercorarius longicaudus)
C Paràsit gros Stercorariidae (Stercorarius skua)
C Gavina capnegra Laridae (Larus melanocephalus)
C Gavina menuda Laridae (Larus minutus)
B Gavina capblanca Laridae (Larus genei)
B Gavina corsa Laridae (Larus audouinii)
C Gavina cendrosa Laridae (Larus canus)
C Gavinot Laridae (Larus marinus)
C Gavineta (de tres dits) Laridae (Rissa tridactyla)
B Curroc Laridae (Sterna nilotica)
C Xatrac gros Laridae (Sterna caspia)
C Xatrac bengalí Laridae (Sterna bengalensis)
C Xatrac becllarg Laridae (Sterna sandvicensis)
C Xatrac (comú) Laridae (Sterna hirundo)
B Xatrac menut Laridae (Sterna albifrons)
C Fumarell carablanc Sternidae (Chlidonias hybrida)
C Fumarell alablanc Sternidae (Chlidonias leucopterus)
C Fumarell negre Sternidae (Chlidonias nigra)
C Somorgollaire Alcidae (Uria aalge)
C Fraret Alcidae (Fratercula artica)
C Gavot Alcidae (Alca torda)
»Pterocliformes
A Xurra Pteroclidae (Pterocles orientalis)
A Ganga Pteroclidae (Pterocles alchata)
»Cuculiformes
C Cucut reial Cuculidae (Clamator grandarius)
D Cucut Cuculidae (Cuculus canorus)
»Estrigiformes (rapinyaires nocturns)
C Òliba Tytonidae (Tyto alba)
C Xot Strigidae (Otus scops)
B Duc Strigidae (Bubo bubo)
C Mussol (comú) Strigidae (Athene noctua)
C Gamarús Strigidae (Strix aluco)
C Mussol banyut Strigidae (Asio otus)
C Mussol emigrant Strigidae (Asio flammeus)
B Mussol pirinenc Strigidae (Aegolius funereus)
»Caprimulgiformes
C Enganyapastors Caprimulgidae (Caprimulgus europaeus)
C Siboc Caprimulgidae (Caprimulgus ruficollis)
»Apodiformes
D Ballester Apodidae (Apus melba)
D Falciot negre Apodidae (Apus apus)
D Falciot pàl•lid Apodidae (Apus pallidus)
»Coraciformes
C Blauet Alcedinidae (Alcedo atthis)
D Abellerol Meropidae (Merops apiaster)
C Gaig blau Coraciidae (Coracias garrulus)
D Puput Upupidae (Upupa epops)
»Piciformes
C Colltort Picidae (Jynx torquilla)
D Picot verd Picidae (Picus viridis)
C Picot negre Picidae (Dryocopus martius)
D Picot garser gros Picidae (Dendrocopos major)
B Picot garser mitjà Picidae (Dendrocopos medius)
B Picot garser petit Picidae (Dendrocopos minor)
»Passeriformes
A Alosa becuda Alaudidae (Chersophilus duponti)
C Calàndria Alaudidae (Melanocorypha calandra)
C Terrerola vulgar Alaudidae (Calandrella brachydactyla)
C Terrerola rogenca Alaudidae (Calandrella rufescens)
D Cogullada (vulgar) Alaudidae (Galerida cristata)
D Cogullada fosca Alaudidae (Galerida theklae)
D Cotoliu Alaudidae (Lullula arborea)
C Oreneta de ribera Hirundinidae (Riparia riparia)
D Roquerol Hirundinidae (Ptyonoprogne rupestris)
D Oreneta (vulgar) Hirundinidae (Hirundo rustica)
D Oreneta cua-rogenca Hirundinidae (Hirundo daurica)
D Oreneta cuablanca Hirundinidae (Delichon urbicum)
D Trobat Motacillidae (Anthus campestris)
D Piula dels arbres Motacillidae (Anthus trivialis)
D Titella Motacillidae (Anthus pratensis)
D Piula gola-roja Motacillidae (Anthus cervinus)
D Grasset de muntanya Motacillidae (Anthus spinoletta)
D Cuereta groga Motacillidae (Motacilla flava)
D Cuereta torrentera Motacillidae (Motacilla cinerea)
D Cuereta blanca Motacillidae (Motacilla alba)
C Merla d’aigua Cinclidae (Cinclus cinclus)
D Cargolet Troglodytidae (Troglodytes troglodytes)
D Pardal de bardissa Prunellidae (Prunella modularis)
D Cercavores Prunellidae (Prunella collaris)
C Cuaenlairat (Cercotrichas galactotes)
D Pit-roig (Erithacus rubecula)
D Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
D Cotxa blava (Luscinia svecica)
D Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
C Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
D Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)
D Bitxac comú (Saxicola torquatus)
D Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
D Còlit ros (Oenanthe hispanica)
C Còlit negre (Oenanthe leucura)
D Merla roquera (Monticola saxatilis)
D Merla blava (Monticola solitarius)
D Merla de pit blanc (Turdus torquatus)
D Rossinyol bord (Cettia cetti)
D Trist (Cisticola juncidis)
D Boscaler pintat gros (Locustella naevia)
C Boscaler comú (Locustella luscinioides)
C Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
B Boscarla d’aigua (Acrocephalus paludicola)
D Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)
D Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
D Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
D Bosqueta pàl•lida occidental (Hippolais opaca)
D Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
D Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
D Tallarol gros (Sylvia borin)
D Tallarol enmascarat (Sylvia hortensis)
D Tallareta vulgar (Sylvia communis)
C Tallarol trencamates (Sylvia conspicillata)
D Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
D Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
D Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
D Mosquiter pàl•lid (Phylloscopus bonelli)
D Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix)
D Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
D Mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus)
D Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
D Reietó (Regulus regulus)
D Bruel (Regulus ignicapilla)
D Papamosques gris (Muscicapa striata)
D Papamosques de collar (Ficedula albicollis)
D Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
B Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)
D Mallerenga cuallarga Aeghitalidae (Aegithalos caudatus)
D Mallerenga d’aigua Paridae (Parus palustris)
D Mallerenga emplomallada Paridae (Parus cristatus)
D Mallerenga petita Paridae (Parus ater)
D Mallerenga blava Paridae (Parus caeruleus)
D Mallerenga carbonera Paridae (Parus major)
D Pica-soques blau Sittidae (Sitta europaea)
C Pela-roques Tichodromadidae (Tichodroma muraria)
D Raspinell pirinenc Certhiidae (Certhia familiaris)
D Raspinell comú Certhiidae (Certhia brachydactyla)
C Teixidor Paridae (Remiz pendulinus)
D Oriol Oriolidae (Oriolus oriolus)
D Escorxador Laniidae (Lanius collurio)
C Botxí meridional Laniidae (Lanius meridionalis)
D Capsigrany Laniidae (Lanius senator)
A Trenca Laniidae (Lanius minor)
C Gralla de bec groc Corvidae (Pyrrhocorax graculus)
C Gralla de bec vermell Corvidae (Pyrrhocorax pyrrhocorax)
D Gralla Corvidae (Corvus monedula)
D Pardal roquer Ploceidae (Petronia petronia)
C Pardal d’ala blanca Ploceidae (Montifringilla nivalis)
D Pinsà (comú) Fringillidae (Fringilla coelebs)
D Pinsà mec Fringillidae (Fringilla montifringilla)
D Gafarró (Serinus serinus)
D Llucareta Fringillidae (Serinus citrinella)
D Verdum (Carduelis chloris)
D Cadernera (Carduelis carduelis)
D Lluer (Carduelis spinus)
D Passerell (Carduelis cannabina)
D Trencapinyes Fringillidae (Loxia curvirostra)
D Pinsà borroner Fringillidae (Pyrrhula pyrrhula)
C Durbec Fringillidae (Coccothraustes coccothraustes)
D Sit blanc Emberizidae (Plectrophenax nivalis)
D Verderola Emberizidae (Emberiza citrinella)
D Gratapalles Emberizidae (Emberiza cirlus)
D Sit negre Emberizidae (Emberiza cia)
D Hortolà Emberizidae (Emberiza hortulana)
B Repicatalons Emberizidae (Emberiza schoeniclus)
»Rèptils
»Quelonis (tortugues)
»Tortugues de terra
B Tortuga mediterrània Testudinidae (Testudo hermanni)
»Tortugues d’aigües continentals
B Tortuga d’estany Emydidae (Emys orbicularis)
C Tortuga de rierol Emydidae (Mauremys leprosa)
»Tortugues marines
B Tortuga careta Cheloniidae (Caretta caretta)
B Tortuga verda Cheloniidae (Chelonia mydas)
B Tortuga llaüt Dermochelidae (Dermochelys coriacea)
»Saures
D Dragonet (rosat) Gekkonidae (Hemydactylus turcicus)
D Dragó (comú) Gekkonidae (Tarentola mauritanica)
D Serp de vidre, vidriol o noia Anguidae (Anguis fragilis)
D Serpeta cega o amfisbena cendrosa Amphisbaenidae (Blanus cinereus)
»Sargantanes i llangardaixos
C Sargantana cua-roja o dels sorrals Lacertidae (Acanthodactylus erythrurus)
C Llangardaix de matoll Lacertidae (Lacerta agilis)
C Llangardaix (comú) Lacertidae (Lacerta lepida)
D Lluert o llangardaix verd Lacertidae (Lacerta bilineata)
C Sargantana vivípara Lacertidae (Lacerta vivipara)
D Sargantana comuna (ibèrica) Lacertidae (Podarcis hispanica)
D Sargantana comuna europea o sargantana grossa Lacertidae (Podarcis muralis)
D Sargantaner (comú) o sargantana de cua llarga Lacertidae (Psammodromus algirus)
D Sargantaner ibèric o sargantana cendrosa Lacertidae (Psammodromus hispanicus)
C Sargantana pirinenca Lacertidae (Iberolacerta bonnali)
B Sargantana pallaresa Lacertidae (Iberolacerta aurelioi)
B Sargantana aranesa Lacertidae (Iberolacerta aranica)
D Lludrió de potetes ibèric Scincidae (Chalcides bedriagai)
D Lludrió llistat Scincidae (Chalcides striatus)
»Colobres o serps
D Serp de ferradura Colubridae (Coluber hippocrepis)
D Serp verda i groga Colubridae (Coluber viridifavus)
D Serp llisa Colubridae (Coronella austriaca)
D Serp bordelesa Colubridae (Coronella girondica)
D Serp d’Esculapi Colubridae (Elaphe longissima)
D Serp blanca Colubridae (Elaphe scalaris)
D Serp verda Colubridae (Malpolon monspessulanus)
D Serp d’aigua (escurçonera) (Natrix maura)
D Serp de collaret Colubridae (Natrix natrix)
D Escurçó ibèric (Vipera latastei)
»Amfibis
»Urodels
C Tritó pirinenc Salamandridae (Calotriton asper)
B Tritó del Montseny Salamandridae (Calotriton arnoldi)
C Ofegabous Salamandridae (Pleurodeles waltl)
D Salamandra Salamandridae (Salamandra salamandra)
D Tritó palmat Salamandridae (Triturus helveticus)
D Tritó verd o marbrat Salamandridae (Triturus marmoratus)
»Anurs
D Tòtil o gripau llevadora Discoglossidae (Alytes obstetricans)
D Granota pintada o gripau granoter Discoglossidae (Discoglossus pictus)
D Gripau d’esperons Pelobatidae (Pelobates cultripes)
D Gripau puntejat Pelobatidae (Pelodytes punctatus)
D Gripau (comú) Bufonidae (Bufo bufo)
D Gripau corredor Bufonidae (Bufo calamita)
D Reineta (meridional) Hylidae (Hyla meridionalis)
D Granota roja Ranidae (Rana temporaria)
»Peixos osteïctis
»Clupeïformes
B Guerxa (Alosa alosa)
B Saboga (Alosa fallax)
»Condrostis
»Petromizoniformes
D Llamprea de mar (Petromyzon marinus)
»Acipenseriformes
B Esturió Acipenseridae (Acipenser sturio)
»Teleostis
«Cipriniformes
C Fartet Ciprinodontidae (Aphanius iberus)
C Samaruc Ciprinodontidae (Valencia hispanica)
D Madrilleta roja (Rutilus arcasii)
D Llopet comú (Cobitis paludica)
D Llop de riu (Noemacheilus barbatulus)
»Gasterosteïformes
D Punxoset o espinós Gasterosteidae (Gasterosteus aculeatus)
»Escorpeniformes
D Cavilat o cabilac Cottidae (Cottus gobio)
»Perciformes
D Rabosa de riu o barb caní Blenniidae (Blennius fluviatilis)
»b) Invertebrats
»Mol•luscs
»Bivalves
»Unionoides
A Nàiada auriculada (Margaritifera auricularia)
D Nàiada anodonta (Anodonta cygnea)
B Nàiada allargada rossellonesa (Unio aleroni)
D Nàiada allargada de l’Ebre (Unio elongatulus)
D Nàiada rodona (Psilunio littoralis)
»Gasteròpodes
D (Vertigo moulinsiana)
»Artròpodes
»Crustacis
D Tortugueta (Triops cancriformis)
C Cranc de riu (Austropotamobius pallipes)
»Insectes coleòpters
C Rosalia (Rosalia alpina)
D Escanyapolls o cérvol volant (Lucanus cervus)
D Osmoderma (Osmoderma eremita)
»Insectes lepidòpters
D Apol•lo o parnàs (Parnassius apollo)
D Parnàs (Parnassius mnemosyne)
D (Euphydryas (Eurodryas) aurinia)
D (Maculinea teleius)
D (Maculinea nausithous)
D (Proserpinus proserpina)
D (Eriogaster catax)
D Graèllsia (Graellsia isabelae)
»Insectes odonats
D (Coenagrion mercuriale)
D (Oxygastra curtisii)
»Insectes ortòpters
D Saga (Saga pedo)»
CAPÍTOL II. MODIFICACIÓ DE LA LLEI 12/1985, DEL 13 DE JUNY, D’ESPAIS NATURALS
ARTICLE 10. ADDICIÓ D’UN APARTAT A L’ARTICLE 16
S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 16 de la Llei 12/1985, amb el text següent:
«4. La declaració com a zona especial de conservació (ZEC) o com a zona de protecció especial per als ocells (ZEPA) implica la inclusió automàtica en el Pla d’espais d’interès natural.»
ARTICLE 11. ADDICIÓ D’UN CAPÍTOL
S’afegeix un capítol, el IV bis, a la Llei 12/1985, amb el text següent:
«Capítol IV bis. Zones especials de conservació i zones de protecció especial per als ocells
»Article 34 bis. Zones especials de conservació
»1. Són zones especials de conservació (ZEC) els espais on hi ha hàbitats naturals d’interès comunitari i hàbitats d’espècies d’interès comunitari en els quals s’ha de garantir el manteniment o el restabliment, en un estat de conservació favorable, dels hàbitats naturals i de les poblacions de les espècies per a les quals s’ha designat el lloc.
»2. Les zones especials de conservació (ZEC) són declarades pel Govern, amb la selecció prèvia com a llocs d’importància comunitària per la Comissió Europea, d’acord amb el que estableix la Directiva 92/43/CEE del Consell, del 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora salvatges.
»3. L’elaboració i la tramitació de la proposta d’espais perquè siguin seleccionats per la Comissió Europea com a llocs d’importància comunitària correspon al departament competent en matèria de medi ambient. En la tramitació cal sol•licitar un informe del departament competent en matèria d’agricultura, ramaderia i pesca i dels altres departaments i organismes afectats per la proposta i s’ha de donar audiència a les corporacions locals interessades i als propietaris afectats. Una vegada instruït l’expedient, s’ha d’elevar al Govern perquè aprovi la proposta.
»Article 34 ter. Zones de protecció especial per als ocells
»1. Són zones de protecció especial per als ocells (ZEPA) els espais on hi ha espècies de les incloses en l’annex I de la Directiva 79/409/CEE, del Consell, del 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació dels ocells salvatges, i espècies migratòries no incloses en el dit annex però que arriben regularment. En aquests espais s’han d’aplicar mesures de conservació especials per a assegurar la supervivència i la reproducció de les espècies d’ocells en llur àrea de distribució.
»2. El Govern, d’acord amb el procediment establert per l’article 34 bis.3, ha de declarar zones de protecció especial per als ocells (ZEPA) els territoris més adequats en nombre i en superfície per a la conservació de les espècies d’ocells indicades en l’apartat 1. En el cas de les espècies migratòries s’han de tenir en compte les necessitats de protecció de llurs àrees de reproducció, muda i hivernada i llurs zones de descans, i s’ha d’atorgar una importància especial a les zones humides, molt especialment a les declarades d’importància internacional.»
ARTICLE 12. ADDICIÓ D’UNA DISPOSICIÓ ADDICIONAL
S’afegeix una disposició addicional, la quarta, a la Llei 12/1985, amb el text següent:
«Quarta
»1. Amb relació als òrgans rectors dels espais naturals de protecció especial adscrits al departament competent en matèria de medi ambient i de l’Àrea Protegida de les Illes Medes, s’estableix el següent:
»a) La denominació, les funcions, les atribucions, la composició i el funcionament dels òrgans rectors s’han d’establir per decret a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient.
»b) El nomenament dels membres designats per a formar part dels òrgans rectors es fa per resolució del conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient.
»2. La definició de l’estructura, la composició i les funcions dels òrgans rectors dels espais naturals de protecció especial adscrits al departament competent en matèria de medi ambient i de l’Àrea Protegida de les Illes Medes s’ha d’establir per decret a proposta del conseller o consellera del dit departament.»
CAPÍTOL III. MODIFICACIÓ DE LA LLEI 9/1995, DEL 27 DE JULIOL, D’ACCÉS MOTORITZAT AL MEDI NATURAL
ARTICLE 13. MODIFICACIÓ DE LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA
Es modifica la disposició addicional tercera de la Llei 9/1995, que resta redactada de la manera següent:

«Tercera
»Es crea a cada comarca una comissió consultiva d’accés motoritzat al medi natural formada per representants dels departaments implicats, del consell comarcal, dels ajuntaments, dels propietaris afectats, per mitjà de les organitzacions professionals agràries, forestals i sectorials, i també d’altres entitats, institucions o agents socials afectats, amb la finalitat d’informar de les limitacions i les prohibicions a què es refereix l’article 8.2, del catàleg de circuits i el calendari de proves a què es refereix l’article 23 i de l’inventari comarcal de camins a què es refereix l’article 11.»
ARTICLE 14. MODIFICACIÓ DE L’ARTICLE 6
Es modifica l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 9/1995, del 27 de juliol, que resta redactat de la manera següent:
«2. En els espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural no declarats de protecció especial i en els terrenys forestals, s’autoritza la circulació per les pistes i els camins forestals pavimentats o d’amplada igual o superior a quatre metres, i també pels vials pavimentats i pels camins autoritzats d’una manera expressa. Aquestes autoritzacions han d’ésser degudament justificades i incorporades a l’inventari comarcal de camins i pistes forestals corresponent.»
ARTICLE 15. ADDICIÓ D’UNA DISPOSICIÓ ADDICIONAL
S’afegeix una disposició addicional, la quarta, a la Llei 9/1995, amb el text següent:
«Quarta
»Les persones amb discapacitat que tinguin la mobilitat reduïda poden disposar d’autoritzacions específiques per a facilitar-los l’accés al medi natural. Aquestes autoritzacions poden comportar l’exempció de determinades limitacions de les establertes pels articles 6 i 7, per a aquestes persones i per als acompanyants que siguin necessaris. Les persones incloses en els programes de tecnificació i alt rendiment esportiu de Catalunya, acreditades per la direcció del Consell Català de l’Esport, disposen d’autoritzacions específiques per al lliure accés al medi natural no objecte de protecció especial, amb l’única finalitat que puguin practicar llurs activitats esportives.»
ARTICLE 16. ADDICIÓ D’UNA DISPOSICIÓ ADDICIONAL
S’afegeix una disposició addicional, la cinquena, a la Llei 9/1995, amb el text següent:
«Cinquena
»El Govern ha de dotar de recursos suficients la partida pressupostària corresponent per atendre les obligacions que es deriven de la disposició transitòria segona.»
ARTICLE 17. ADDICIÓ D’UNA DISPOSICIÓ ADDICIONAL
S’afegeix una disposició addicional, la sisena, a la Llei 9/1995, amb el text següent:
«Sisena
»S’estableix el termini d’un any perquè els consells comarcals incorporin als inventaris comarcals de camins i pistes forestals les autoritzacions o les limitacions establertes per l’article 6.2.»
CAPÍTOL IV. MESURES SOBRE EL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL DE PROJECTES
ARTICLE 18. ÒRGAN AMBIENTAL
Als efectes del que estableix l’article 5.2 del Reial decret legislatiu 1302/1986, del 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental, en l’àmbit territorial de Catalunya l’òrgan ambiental és la ponència ambiental establerta per la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, excepte per als supòsits establerts pel Decret 174/2002, de l’11 de juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya, en els quals l’òrgan ambiental és la ponència ambiental establerta per aquest decret.
ARTICLE 19. DECISIÓ SOBRE L’APLICACIÓ DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL
1. La decisió sobre si un projecte dels previstos en l’annex 2 del Reial decret legislatiu 1302/1986, del 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental, s’ha de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental s’ha de prendre en el termini d’un mes, a comptar de la presentació de la documentació completa. En la documentació s’han d’acreditar les característiques, l’emplaçament i l’impacte potencial del projecte i ha d’incloure una proposta motivada sobre si s’ha de sotmetre o no al procediment d’avaluació d’impacte ambiental.
2. La decisió que determina que un projecte dels descrits en l’apartat 1 s’ha de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental ha d’especificar quin ha d’ésser l’abast i el grau d’especificació de l’estudi d’impacte ambiental.
ARTICLE 20. DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL
En els projectes sotmesos al procediment d’avaluació d’impacte ambiental que estan subjectes a autorització o llicència ambiental amb informe de la ponència ambiental, la declaració d’aquest impacte s’inclou en la proposta de resolució d’autorització o en l’informe corresponents. En la resta de projectes sotmesos al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, la declaració s’ha de formular en el termini de quatre mesos, a comptar de la presentació de la documentació completa.
CAPÍTOL V. MODIFICACIÓ DE LA LLEI 4/2004, DE L’1 DE JULIOL, REGULADORA DEL PROCÉS D’ADEQUACIÓ DE LES ACTIVITATS D’INCIDÈNCIA AMBIENTAL AL QUE ESTABLEIX LA LLEI 3/1998, DEL 27 DE FEBRER, DE LA INTERVENCIÓ INTEGRAL DE L’ADMINISTRACIÓ AMBIENTAL
ARTICLE 21. MODIFICACIÓ DE L’ARTICLE 2 DE LA LLEI 4/2004
Es modifica la lletra b de l’article 2 de la Llei 4/2004, reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, que resta redactada de la manera següent:
«b) El procés d’adequació ha de finalitzar abans de l’1 de gener de 2007, llevat del cas de les activitats de l’annex 2.2, per a les quals el procés d’adequació ha de finalitzar abans de l’1 de gener de 2008.»
DISPOSICIONS ADDICIONALS
PRIMERA. SUPORT ALS ENS LOCALS
1. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha d’establir, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, línies d’ajuts als ens locals per a ajudar-los a portar a terme les funcions que els corresponen en virtut de la Llei 22/2003, del 4 de juliol, de protecció dels animals.
2. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha de donar suport tècnic i assessorament als ens locals perquè portin a terme les funcions que els corresponen en virtut de la Llei 22/2003. Els termes i les condicions d’aquest suport s’han de regular per mitjà de convenis de col•laboració.
SEGONA. RECOLLIDA D’ANIMALS EXÒTICS
1. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha d’establir convenis amb els ens locals per establir els termes en què aquests han de procedir a la recollida i el lliurament a centres especialitzats dels animals exòtics abandonats o perduts.
2. Els ens locals poden concertar l’execució de la prestació dels serveis de recollida i lliurament a què fa referència l’apartat 1 amb les entitats o les empreses que disposin dels mitjans tècnics i personals adequats.
TERCERA. PRÒRROGA EN L’APLICACIÓ DE L’ARTICLE 11.1 DE LA LLEI 22/2003 EN DETERMINATS CASOS
El Govern pot prorrogar el termini establert en la disposició addicional primera de la Llei 22/2003, del 4 de juliol, de protecció dels animals, fins a un màxim d’un any, als municipis o a les entitats supramunicipals que tenen delegades les competències en la matèria, si constata una greu dificultat per a l’aplicació de l’article 11.1 de la dita llei, sempre que l’ajuntament o l’entitat supramunicipal afectat presenti un pla que comprometi l’assoliment en aquest període de temps dels objectius previstos en l’esmentat article.
QUARTA. DOTACIÓ ECONÒMICA DE PROGRAMES DE REEDUCACIÓ I CONSCIENCIACIÓ
Als efectes del que disposa l’article 32.4 de la Llei 22/2003, del 4 de juliol, de protecció dels animals, en la redacció establerta per l’article 6.6 de la present llei, el Govern ha d’aprovar i dotar econòmicament abans de l’1 de gener de 2007 programes concrets de reeducació i de conscienciació de respecte per la natura i els animals, que incloguin necessàriament la instrucció sobre els drets i les obligacions dels propietaris o els posseïdors d’animals i del règim de protecció dels animals.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Mentre no s’estableixin per decret les característiques dels òrgans rectors dels espais naturals de protecció especial i de l’Àrea Protegida de les Illes Medes a què fa referència la disposició addicional quarta de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d’espais naturals, dictada per la present llei, es continuen aplicant les disposicions que actualment els regulen.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Resten derogades les normes que contradiuen el que disposa aquesta llei, i, expressament, els articles següents:
a) L’article 18 i l’apartat 2 de l’article 22 de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals.
b) L’article 9 de la Llei 7/1988, del 30 de març, de reclassificació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
c) Els articles 2 i 3 de la Llei 22/1990, del 28 de desembre, de modificació parcial dels límits de la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
d) Els articles 6 i 7 de la Llei 21/1983, del 28 d’octubre, de declaració de paratges naturals d’interès nacional i de reserves integrals zoològiques i botàniques dels aiguamolls de l’Empordà.
e) Els articles 13 i 14 de la Llei 4/1998, del 12 de març, de protecció de Cap de Creus.
f) L’article 6.1 de la Llei 2/1982, del 3 de març, de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa.
g) L’article 6 de la Llei 19/1990, del 10 de desembre, de conservació de la flora i la fauna del fons marí de les illes Medes.
h) Els apartats 2 i 3 de l’article 3 de la Llei 3/1986, del 10 de març, que declara paratge natural d’interès nacional els terrenys del vessant sud del massís de l’Albera.
i) Els apartats 2, 3 i 4 de l’article 3 de la Llei 25/2003, del 4 de juliol, que declara paratge natural d’interès nacional la finca Pinya de Rosa, al terme municipal de Blanes (Selva).
DISPOSICIONS FINALS
PRIMERA. AUTORITZACIÓ DE REFOSA DE LEGISLACIÓ SOBRE PROTECCIÓ DELS ANIMALS
S’autoritza el Govern perquè en el termini d’un any, a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei, refongui en un text únic la Llei 22/2003, del 4 de juliol, de protecció dels animals; la part vigent de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals, i les modificacions contingudes en la present llei, amb l’encàrrec que la refosa comprengui la regularització, l’aclariment i l’harmonització d’aquestes disposicions.
SEGONA. ENTRADA EN VIGOR
Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.